| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Esque Occidental es Romanophil

Page history last edited by Valdemar 14 years, 4 months ago

 

Esque Occidental es romanophil?

de E. de Wahl

 

It es un sempre renovat accusa que Occidental es un purmen romanic lingue e pro to ne vermen international. It es ver que li latin substantie prevale in it por li ordinari conceptiones de communication, jurisprudentie, politica, religion, scientie etc, per un parol, i. e. por conceptiones caracterisativ de nor statal e civil organisation, quel basa ya sur li classic e christian civilisation. e ti paroles o almen divers derivationes de ili anc hodie ancor es trovat in omni europan lingues in plu o minu grand quantitá, max mult probabilmen in angles, ci advere principalmen in derivationes, ú li parol fundamental es de origine germanic p. e. moon – lunar, sun – solar, woman – female, dog – canine etc. Ma un tal metode es li max ineconomic pensabil por un L. I., quel comprensibilmen deve usar anc por li parol fundamental li thema ja conosset ex derivationes.

Do lun – lunari, sole – solari, femina – feminin, can – canin etc. It vell esser cúlmine de chauvinisme excluder omni ti paroles pro un malcomprendet justicie quel contribue a chascun lingue un egal quantité de radicas o paroles. In scientific e practic coses omni chauvinisme es li max mal consiliator e just in li camp del internatilnaisme on deve strictmen abdicar tal fluenties mental, evocat o agrandat per li venenosi atmosfere del guerre mundan, quel regretabilmen ancor til nu ne ha dissipat se. Tal postulationes pri plu grand usation de germanic e slavic radicas veni presc solmen de germanes. Li slaves self til nu ne ha expresset tal pretensiones. – Ti qui concede li romaic radicas ja existent in international derivationes postula que almen omni altris deve eser prendet ex lingues german e slav.

 

Un prova in ti direction representa li max bon de ti projectes: Medial de Sr. Weisbart. It es nu interessent vider li evolution quel monstra li successiv projectes de Sr. Weisbart comensant per Europarl. Plu il aprofunde se in li scientic materie, plu su lingue latinisa-se, e li german parte diminue-se, proque il trova plu e plu relationes inter li parolmaterialie quel fa superflu special gemanic radicas por ja existent international latin tales. Just ti economic e pracitc statupunctu deve anc haver un valorosi influentie ye adoption de un radica.

Ma it ne es li sol. Un altri tre grav consideration es li plu minu pur stil del lingue. On posse dir artistic considerationes ne vale por un lingue solmen auxiliari e quasi mecanic. Ma quo es artistic, estetic etc? To es ni plu ni minu quam li max bon e economic adaption del medi al scope visat. Anc un machine deve esser unitari in su construction e plu perfect it es, plu it approxima se a estetic e bell formes. Ples comparar li unesim automobiles quel esset copiat del coches, e li modern formes de ti vehicul e on va conce3der que ili aproxima se a un typ final caracteristic por ti construction eliminant omnicos foren al idé fundamental.

 

Un lingue deve esser ne solmen scrit ma anc parlat. Ti qui have customation parlar fluent du divers lingues va confirmar li secuent observation. Si on parla rapidmen por exemple russ e intercala angles, frances o german paroles on ne posse pronunciar les in rect maniere in li fluentie del russ pronunciation; on involuntarmen russifica les tam per pronunciation, quam per form, quancam on nequande vell far to si on parla li altri lingue. On simplicmen ne poss tam rapidmen adaptar su bocca a divers pronunciationes.

Si on examina plu precismen li form acustic del paroles de un lingue, on va trovar que chascun lingue have su propri styl quel rarmen o plu ver nequande concorde con ti de un altri lingue. Pro to chascun lingue acceptent un foren parol transforma e adapta it a su propri styl, til que it ne es plu reconossibil quam foren p. ex. F boulevard de D Bollwerk, D Pferd de L paraveredus, R Kulebäka de D Kohlgebäck, Est selts de D Gesellschaft, D rist de R krest etc.

 

It es clar, que li sam regules e leyes governa anc li L. I. Ma just pro to, proque li L. I. es fat artificialmen on deve esser excessivmen caut in adoption de paroles de divers lingues por ne leder li styl normal ja dat per li international paroles de latin origine. Por exemple on nequalmen posse adaptar un parol quam D Schraube al styl del L. I. e li inplantation de ti parol a Esperanto es un grav misprense, tam fonetic quam estetic e practic. Occidental ha tamen adoptet ti germanic parol ma in un form scandinavic, scruv quel bon adapta se al caractere general.

 

Pro to li mixtura inselectiv de max divers paroles de omni lingues es intolerabil e deve repugnar omni persones con natural instincte. Li sam instincte revolta contra li ligation del romanic finition o con german paroles quam knabo, shraubo etc. in Esperanto.

 

Petroleo es bon cose, e lacte es bon cose, ma lacte con petroleo es horribil!

 

Just tí inproportionat juntura de paroles de heterogen origine dá a Medial su repugnant caractere de un embrio. On senti que malgré li medialisation del paroles, o forsan pro li ne sufficent trapenetration del elementes li harmonie ne ha esset attiñet. Just pro ne evocar li desagreabil sentimente de un emulsion it es absolutmen necessi renunciar a omni caracteristic finales adoptet in Espo-Ido. Talmen li incorporation de foren paroles es mult facilisat ma in omni casu on deve absolutmen secuer li fonetic leyes del principal facitcmen dat parol-materiale. Intern de ti limites on posse e mem deve introducter in li L. I. expressiv paroles vastmen conosset e Occidental contene un sufficent grand quantitá de germanic e anc slavic paroles, mem por tal conceptiones ú in Esperanto o Ido es usat romanics, p. ex.:

 

Occidental:

Esperanto:

gurgul

gorgho

storc

cikonio

svimar

naghi

svin

porko

self

mem

mann

viro

moss

musko

yelb

flava

helm

kasko

segle

velo

ost

oriento

west

okcidento

sarc

cherko

strax

tuj

sparro

pasero

fox

vulpo

 

Si on juxtaposi omni germanic elementes on va vider que ili representa specialmen technic e cosic conceptiones, durant que li romanics contene li mental, corporal e natural tales. Un tal distribution totalmen corresponde al historic signification de chascun popul in li atin'et civilisation homan.

Li conceptiones del

scientie e philosohpie  es
grec (diagnose, polymorphie, neurasthenic, anemic, schisophren, pleuritis, hypothese, metaphysica),
vive organic e social-politic
latin (pede, manu, cap, cordie, ventr, córpor, fluer, cive socio, communism, republica, construction, conductor, privat),
musica e banc-trafic
italitan (forte, adagio, da capo, violoncello, piano, andante, cassa, conto, giro, tratte),
elegant societé e fin ton
frances (politess, souper, diner, banquette, hôtel, menu, champagne, hatu goût),
navigation
holandés (mast, styr, bote, steve, tacle, strand) e angles (top, jib, ref, stropp, wach),
technica e industrie
germanic (scruv, muff, ersatz, vind, slit, spul, stal, staple, strad, strap),
sport
angles (sport, lawntennis, start, box, turf),
despotie e infrenat voluntá
russ (ukas, knut, bolshevic, pogrom) e hispan (hidalgo, toreador, autodafé, matador).

Anc exotic popules ha contribuet al materiale de international conceptiones:

 

  • persic (bakshish, bazaar, divan, turban),
  • indic (calico, rum, punch),
  • hebreic (sabat, cherub, delta, camel, amen, elefant, jubilar, mammon),
  • arabic (alcohol, magazin, balsam, arsenal, tara, café, safran, koran, kadi, alcov, alcali, alchimia, algebra, alhidade, zenit, nadir, harem, razzia, marabú, gazelle, giraffe, sofa),
  • turc (sultan, fez, pashá, yatagan), chines (té, mandarin, kotau, silk, bonze, caolin),
  • japanes (gheisha, samurai, harakiri, kimono),
  • indian-american (wigwam, squaw, moccassin, cocain, tabac, cigarr, chocolade, cacao, cannibal, colibrí, orcan, hamac, creol),
  • negro-american (jazz), african (tse-tse),
  • polynes (tabú, totem), australian (cangurú, bumerang).

 

Chascun secun to quo il ha adjuntet special de su propri cultura. Quant on ha dat, tant on recive.

 

To es li ver justicie, ne ti qui postula que chascun popul mey reciver un quantitá egal roubat de altri possedentes o mem forsan secun li númere de parlantes! Nam tande nor lingue in substantie vell esser chinesi!

 

Ma li paroles sol ne far ancor un lingue. Ili es ligat per grammatica, etymologie e syntaxe. E ci nu on ja ne trova necos latin. Li grammatica ha devenit absolut modernissim paneuropan, simil al frances, angles e mem chines. Omni special romanic customes, quam li diphtongisation sub accentu, li vocalisation etc ne ha esset adoptet in Occidental e quo concerne li syntaxe on posse dir, que it es plu anglo-slavic quam romanic. Til nu contra ti part del lingue ancor nequi ha protestat. Do it sembla que mi ha trovat ci li just via medial e modern. Li logic órdine quasi frances ma in sam tempore li absolut libertà de inversion quel dà tant fortie al germanic e slavic construction del parlada.

 

Do, li materialie del paroles e particules es heredat de ti qui ha dat it al homanité, li poc mancantes es adaptat al ja existent stocc ex maxim conosset lingues; li grammatica es modern europan in li linie de evolution natural e li syntaxe conform al modern psychologic postulationes de un lingue e plu slavic quam romanic!

 

"Suum cuique" e L. I. por omnes!

 

Ex: Cosmoglotta, annu VI No. 43 (6) Novembre-Decembre 1927, p. 97-99

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.